Molts d’aquests autors van haver d'optar la tria d'un dels dos camins dels quals poder
allunyar-se de la dictadura imposada per Franco, sota la repressió
de qualsevol mena d'ideologia que es considerés fora del sistema
establert.
Aquests camins possibles eren l'exili, interior si es feia
dins del propi país o exterior si es feia a l’estranger, o la
clandestinitat, que gracies a aquests fets, la literatura catalana va
poder sobreviure a aquella situació on la llengua va esdevenir el
símbol de salvació a la pàtria amb una expressivitat més forta
que mai.
AUTORS
Alguns dels autors que pertanyien a aquesta generació són Màrius Torres, Salvador Espriu, Pere Calders i Mercè Rodoreda.
Màrius Torres
Màrius Torres i Perenya va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910 i va morir a Sant Quirze de Safaja el 29 de desembre de 1942. Va ser un gran poeta català que va estar reclòs dins d'un sanatori a causa de la seva malaltia, on va desenvolupar la seva obra mentre es produia la Guerra Civil i on finalment va morir als trenta-dos anys.
Poemes destacats: Cançó a Mahalta, Dolç àngel de la mort, Pelegrins, Paraules de la nit.
Paraules de Màrius Torres:
''Veia que tots
aquests anys que tan erms em semblaven m’havien fet donar el
rendiment que era potser la millor feina que podia fer en aquest
planeta lamentable. Veia que no era un inútil, i que potser la meva
vida hauria estat de més profit per al meu país que si hagués
estat un <<médico-práctico>> més o menys militaritzat,
més o menys exiliat.''
Salvador Espriu
Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985. Va ser un poeta, novel·lista i dramaturg català. Amb la seva obra va esdevenir un dels símbols més destacats de la cultura catalana i una de les veus més fortes de la resistencia contra les injusticies d'aquells temps de guerra, els quals el marcaren profundament.
Obres destacades: Laia, Antígona, Primera història d'Esther, La pell de brau.
Paraules de Salvador Espriu:
''La guerra
civil va ser atroç. Encara que jo vaig estar sempre al cantó
republicà, jo la vaig patir d’una manera integral, és a dir, per
als uns i per als altres. Jo desitjava que s’acabés en pacte i de
seguida (...)
Vaig viure la guerra
com un espectador que intenta entendre el que té davant dels ulls.
Jo hagués pogut formar part, entre els republicans, d’un partit o
altres comunisme, anarquisme... En vaig restar al marge. I no diguem
ja de participar en les activitats polítiques del bàndol nacional.
No visc ni sento la política, mentre que hi ha homes que fan d’ella
la seva vida.''
Pere Calders
Pere Calders i Russinyol va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 i va morir el 21 de juliol de 1994. Va ser un escriptor i dibuixant català, que va destacar sobretot per la seva faceta de contista. Amb l'esclat de la guerra es va exiliar a Mèxic, on va desenvolupar gran part de la seva obra. Quan va tornar a Catalunya va rebre molts reconeixements i premis gracies als seus contes caracteritzats per ser humorístics, irònics, fantasiosos i absurds.
Recull de contes destacats: El primer arlequí, Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes, Antaviana.
Paraules de Pere Calders:
''... el vaig
escriure vestit de soldat, i havia de passar per censura militar.
M’era vedat d’explicar tot el que veia i vivia. I cal tenir
present que fou publicat en plena guerra, o sigui que a més d’una
censura militar, hi havia una censura civil, política, que era molt
primmirada.
No tracto pas de
justificar res, entre altres raons perquè el passat no es pot
canviar. A vegades, en el transcurs d’entrevistes, al·ludeixen a
la meva condició d’ex-combatent per la República, i sempre
responc que només vaig ser soldat, amb el pensament i el cor posats
en Catalunya.''
Mercè Rodoreda
Mercè Rododera i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908 i va morir a Girona el 13 d'abril de 1983. Va ser una escriptora catalana que va conrear el gènere de la poesia, del teatre i del conte, però va destacar especialment en el gènere de la novel·la. Malgrat es va haver d'exiliar a França, no va deixar d'escriure, i es va convertir en l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent.
Novel·les destacades: Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Mirall trencat.
Paraules de Mercè Rodoreda:
''Al voltant de
la gent de la meva època hi ha una intensa circulació de sang i de
morts. Per culpa d’aquesta circulació de tragèdia, en les meves
novel·les, potser involuntàriament, poc o molt, la guerra hi
surt.''
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada